ORIGEN DE LA FESTA DE CARNESTOLTES O CARNAVAL

Vulguem o no la roda de l’any va girant i amb ella també giren tota una sèrie de costums, festes, tradicions que cíclicament es van repetint i que d’una manera rutinària anem seguint i acceptant, sovint sense saber ni el perquè ni el com es van originar, i que d’una manera automàtica incloem i admetem com a part de la nostra cultura. És el cas de la Festa del Carnestoltes o Carnaval que en estar lligada a un cicle lunar no cau mai en una data fixa sinó que es belluga entre el mes de febrer i primers de març.

El seu origen ancestral el trobem en la gent que vivia al camp. Pensem que l’hivern és una època en que la natura és morta o adormida, l’activitat agrícola es paralitzava totalment i la gent passava hores i hores adormida i avorrida davant del foc explicant mil històries o buscava activitats per distreure’s (una mica com nosaltres a determinades hores, quan estem davant de la pantalla del televisor o l’ordenador, mentre passen les hores mortes). La necessitat de comunicar-se, de parlar i d’esbargir-se va fer que la gent sortís de les cases i inventés festes disbauxades que a més de divertir-se i xalar, també els ajudés a superar el fred del cru hivern mentre esperaven que la natura i el camp rebrotés de nou.

Així van néixer tot un seguir de festes que anaven des del solstici d’hivern fins a la primavera, aquestes es van estendre per tot Europa i especialment a la zona mediterrània, on el caràcter de la gent és més obert i de sang calenta.

Aquestes festes es caracteritzaven per ser extremes, col·lectives, animades i on dominava la rauxa i la tabola. Per altra banda resultaven una mena de vàlvula d’escapament de la repressió social, política, religiosa i econòmica que patia el poble. D’aquesta manera s’entén el fet d’anomenar una figura com Sa Majestat el Rei Carnestoltes, que obria tot un període de permissivitat en que es deixava fer de tot, la gent darrera d’una màscara feia mil i una bestieses. En alguns lloc es proclamava el món al revés, on durant un temps els qui no eren ningú podien manar.

La festa s’allargava durant tot el període més dur i fred de l’hivern. Tenia diferents punts claus repartits en diversos dies, així hi havia un dia dedicat a les dones, en el que manaven elles (dijous de les comares), un altre dedicat als homes (dijous del compares), un dedicat a la carn (dijous gras o llarder)... i acabava amb un judici al Rei Carnestoltes per tots els abusos i descontrols que es donaven durant el seu mandat i se’l solia condemnar a mort, evidentment aquest es convertia en un ninot de palla que era cremat al mig de la plaça; amb aquesta cerimònia el poble es retractava i tornava pel bon camí, acceptant de nou l’autoritat establerta i retornant a la feina agrícola i ramadera.

No cal dir que com sempre, les classes dominants i l’església no ho veien amb bons ulls i van intentar eliminar la festa en tot el seu sentit, però en estar tan arrelada, els resultava impossible.

A l’antiga Roma trobem tot un compendi de petites festes que cobreixen aquesta etapa de l’any:

Les festes de les matronalies, (el dijous de les comares)

les festes lupercalies, (dijous dels compares)

Les festes Saturnals.

Carnaval o "Carnis avalis", "Carrus Navalis", "Carnes toltes"...

I tot de diades relacionades amb la fecunditat de la terra i de la dona, que acabaven amb un renéixer de la natura o primavera.

El Cristianisme, en no poder abolir tot això, es va decantar per incloure-les i assimilar-les, tot maquillant i manipulant el seu sentit. Així, fou el Papa Gregori el Gran qui va instituir la Quaresma, període de 40 dies en que no es podia menjar carn, es feia abstinència o dejuni, era temps de penediment, de silenci, estava prohibida qualsevol manifestació festiva, fins i tot cantar, ballar.... i que contrarestava amb l’etapa dels quaranta dies anterior de Carnestoltes.

Com ja hem dit, la festa de Carnestoltes és una festa del cicle lunar, i per saber quan cau cada any hem de fer aquest càlcul:

Primer es tria de la Setmana Santa; que ha de coincidir amb la setmana de lluna plena del mes de març o inici d’abril. El diumenge que tanqui aquesta setmana serà el diumenge de Resurrecció.

Seguidament es compten 5 diumenges abans del diumenge de Resurrecció. I el diumenge que fa 6 (abans de Resurrecció) és el diumenge de Carnestoltes. Ha de caure entre el 2 de febrer o com a màxim el 7 de març. El dijous anterior a aquest diumenge de carnestoltes serà el dijous gras, i el dimecres després del diumenge de carnestoltes serà el dimecres de cendra; data que tanca el cicle de Carnestoltes i obre la Quaresma.

El dimecres de cendra posa fi al Carnestoltes, es jutja al qui ha estat fins el moment el Rei de la festa (representat amb un ninot de palla i parracs) i acaba condemnat a la foguera, convertit en cendra. Aquest dia també es fa l’enterrament de la sardina, on alguns estudiosos volen veure en la sardina la representació de la columna vertebral del porc de qui s’havia aprofitat tot en la festa i que només quedaven les restes, com que a la Quaresma no es pot menjar carn, s’enterren les restes, acabant la festa de la disbauxa en cendres.

La Quaresma se la representa com una vella (La Vella Quaresma) en forma de ninot de paper retallat, que es penja en un lloc visible; amb un collaret fet d'arengades, les faldilles i el vestit tot cobert de fulles de col i altres verdures, coronada d'espinacs i bledes. A la cintura un rosari de castanyes grosses. Un bacallà salat en una mà i a l'altra un cistell de verdures. De sota les faldilles li surten set peus que són les set setmanes que dura, i serveix per comptar el dejuni, cada diumenge se li arrenca un peu, l'últim és just el diumenge de Pasqua Florida.